Després de les gestions del canonge Benet Vidal i del germà Adolfo Alfredo, el dia 1 d’octubre de 1906 començaren les classes a 15 alumnes en el número 11 en un segon pis del carrer de Rebolledo.
El pis del carrer de Rebolledo quedà petit, en conseqüencia es van traslladar en un local al número 6 del carrer Martí d’Ardenya.
Les matricules creixien i convenien més aules, el 1913 es traslladen a la casa 13-15 del carrer Làuria, a partir d’ aquest moment el Col·legi s’anomenaria del “Sagrat Cor”. La comunitat la integraren 8 germans, 1 professor seglar i 203 alumnes.
La dècada dels anys vint s’anunciava esplendororsa: començava amb 400 alumnes i 12 germans. El germà Joaquim Donato fou l’encarregat de construir un nou col·legi amb internat al carrer d’Estanislau Figueres.
Pocs dies després d’esclatar la guerra cívil, els germans abandonares el col·legi, alguns es refugiaren en cases de diverses famílies de la ciutat. L’any 1936, 12 germans de la comunitat de Tarragona foren assassinats amb l’única acusació de servir a Déu i ser testimonis de la seva fe. L’any 1937 era afusellat a la muntanyeta el germà sant Jaume Hilari.
En la dècada dels anys 50 La Salle protagonitzà bona part de la vida social i cultural de la ciutat. L’any 1957 l’Ajuntament concedeix la medalla de plata de la ciutat, a la vegada que s’aixeca la façana d’ampliació de la plaça Imperial Tàrraco.
El col·legi s’havia quedat petit i, gràcies a la tenacitat i coratge del germà Mariano Magaz, el 1969 es decideix construir-ne un de nou per capacitat de 1600 alumnes als terrenys de Sescelades. La inaguració fou el el 19 de juny 1971.
Centenari de La salle a Tarragona. El 18 de novembre de 2006 la corporació municipal de Tarragona reconeixia la tasca educativa dels germans de La salle atorgant-los la Medalla d’Or de la Ciutat.
Celebrem el Tricentenari de la mort del fundador amb diferents actes, entre els quals un mural i una foto grupal de tota l’escola.
